Els mestres de l'escola Talaiot passam a realitzar unes funcions alternatives a les funcions del mestre de l'escola tradicional. Els mestres deixam el paper protagonista perquè l'infant el pugui tenir. Això ens permet estar en estat d'observació directa i activa de les situacions de convivència-joc-aprenentatge i poder acompanyar les situacions de conflicte emocional que així ho requereixin. El nostre acompanyament està centrat en el mirall que feim de la situació donada ajudant a donar paraules a les emocions perquè els infants arribin de manera autònoma a l'autoconeixement i l'autorregulació emocional.
L'escola és el lloc ideal per tenir les primeres vivències de convivència fora de l'entorn familiar. A l'escola poden practicar tots els rols socials sense judici, tenir moments en el que decidir ser seguidors, altres en els que es vol liderar. Moments per practicar estar en parella perquè els suposa menys esforç de negociació i moments per anar ampliant els grups de relació perquè ténen altres aventatges. La gran revolució és poder decidir i aprendre a autorregular-nos a partir de les vivències.
Els infants del Talaiot són els vertaders protagonistes de les cinc hores que estan a l'escola. Allò que els
ajuda a gestionar aquesta llibertat són unes rutines que es mantenen permanents en el temps, els infants
decideixen si hi participen o no però les rutines sempre hi són. Des de ben petits gestionaran el temps que
passen a l'escola a partir d'aquestes rutines i així com van creixent ja aniran adquirint les eines que els són
útils per controlar el seu temps.
Cada Comunitat té les seves pròpies rutines adaptades i respectuoses amb les etapes de desenvolupament.
Les normes i els límits com a gestors de la convivència a l'escola. Normes i límits que són per a tots,
mestres, infants i comunitat educativa.
Els infants tenen una llibertat enmarcada en una convivència a uns espais comuns.
Les normes de l'escola no s'expliquen previament sinó que els infants les viuen i van descobrint poc a poc
allò que no poden fer a partir de allò que SI fan. Els acompanyants de l'escola som els encarregats de
posar aquests límits de manera ferme i afectuosa. Els límits donen seguretat als infants, són aquells
indicadors que els ajuden a ordenar el caos de la llibertat, són els punt de partida per trobar alternatives
possibles als seus desigs.
Les normes a Talaiot són possibles i útils perquè sempre hi ha una alternativa al NO. Hi ha llocs on hem
de xerrat fluixet perquè hi ha llocs on podem xerrar fort. Hi ha llocs on hem de caminar perquè hi ha llocs
on podem córrer i botar...
Amb aquest pilar tractam el Valor de l'Autoritat envers l'Autoritarisme i el valor de la LLibertat envers el
LLibertinatge.
La nostra escola promou la llibertat de l'ésser humà, una llibertat que duu implicita la responsabilitat de
les decisions que prenem. Des de ben petits els infants fan pràctiques de decidir amb responsabilitat ja
que són els protagonistes a l'hora de gesionar el seu dia a dia. Es van trobant amb moltes situacions on
han de prendre decisions (que faig? amb qui? on?...) les quals els permeten fer-se responsables d'allò que
han decidit i assumir les conseqüències naturals.
Només a partir de la llibertat podem deixar de responsabilitzar els altres d'allò que ens passa i passar a ser
subjectes de la nostra propia vida.
Partim de la confiança absoluta en les capacitats humanes i de la seguretat que tots tenim dins allò
necessari pel òptim desenvolupament de cada ésser humà. Aquesta confiança ens permet deixar que els
infants siguin ells mateixos i puguin explorar a partir de la pulsió interior per així coneixer, comprendre i
crear el món que els envolta.
L'escola Talaiot ofereix l'oportunitat que els infants s'autorregulin corporalment i decideixin si volen estar
en repòs o en moviment, si volen provar les seves capacitats físiques i anar un poquet més enllà o si encara
no és el moment i esperar.
També ofereix que els infants es connectin amb les seves necessitats físiques d'alimentar-se i decidir si
tenen gana o no, quins aliments volen menjar ( a partir d'una oferta variada) i quina quantitat. Només
així, mitjançant assaig-error, els infants es poden autorregular amb l'alimentació i no desconnectar-se de la
saviesa corporal que tots tenim.
L'autoregulació també es contempla en les relacions amb els demés, tenguent oportunitats de decidir quin
tipus de relacions ens fan sentir millor i en quines ens sentim més incòmodes per poder decidir quan en
volem unes i quan volem les altres ja que totes les relacions humanes ens duen a aprenentatges.
L'autorregulació emocional a partir de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i viure les frustracions de
les propies decisions i amb els altres a partir de la convivència.
Carrer Anfos s/n , 07687 S'Illot
971811082
ceiptalaiot@educaib.eu
Dl a Dv 8:45 a.m. a 13:45 p.m.
Dilluns 14:00 p.m. a 15:00 p.m.
